Comisiones Obreras del País Valenciano | 10 marzo 2026.

El poder de les dones pren els carrers del País Valencià

    València, Alacant i Elx visqueren aquest 8 de març manifestacions massives, milers de dones valencianes van marxar juntes, cridant, cantant, ballant, fent pinya i alçant la veu per a denunciar les bretxes i per a reivindicar el valor del poder femení, d'un "poder que construeix" i que esdevé el major dic de contenció davant de l'avanç reaccionari i del negacionisme.

    09/03/2026.
    Temas
    Pancarta de CCOO PV en la manifestació de València

    Pancarta de CCOO PV en la manifestació de València

    Les places i avingudes del País Valencià van vibrar ahir amb una força imparable. Milers de sindicalistes de CCOO PV es van sumar a les manifestacions del 8 de març convocades pel moviment feminista, que van desbordar totes les previsions després de superar els intents de boicot.

    Per les joves, les migrants, les precàries, les cuidadores, les que treballen en l'economia submergida, les que no ixen en les estadístiques però sostenen el món. Perquè mentre hi hagen bretxes laborals, assetjament, violència i invisibilitat, el 8 de març serà necessari.

    Baix el lema compartit de #PoderQueConstrueix, amb pancartes oficials i pancartes amb pals de cartró o cartolines escrites a mà, dones de totes les edats caminaren juntes per a recordar que els nostres drets no són negociables i que l'organització col·lectiva és l'única via per a transformar la indignació en canvis reals.

    Un dic contra la reacció i el negacionisme

    Aquest 8 de març va estar marcat per la ferma determinació compartida de no poder i no voler fer ni un pas arrere. Des de les capçaleres de CCOO PV, es va denunciar amb claredat el desmantellament de les polítiques d’igualtat i el negacionisme de la violència masclista, que va ser qualificat com una forma de "violència institucional" que posa en risc la vida de les ciutadanes. Davant l'odi, el sindicat va oposar l'alegria i la dignitat d'una revolució que no demana venjança, sinó justícia sobre els cossos, les vides i el temps de les dones.

    Al manifest i a les declaracions al mitjans es va recordar que els drets que hui semblen normals van ser ahir utopies conquerides en la lluita. El sindicat aportà a les reivindicacions generals de respecte i d'igualtat real, una agenda clara de millores laborals necessàries per a aconseguir una democràcia plena. Igualtat real a l'empresa, millores salarials, reducció de la jornada per a permetre una conciliació real, serveis públics de cures i pensions suficients que acaben amb la bretxa de gènere que castiga les dones en la seua vellesa. 

    El poder que ho canvia tot

    Aquest 8 de març hem tornat a marxar juntes i orgulloses d'un poder que transforma les institucions i el futur. Les sindicalistes de CCOO PV van deixar clar que el feminisme sindical no és només una celebració del camí recorregut, sinó una eina de combat contra la precarietat i les violències.

    Continuarem disputant l'espai públic i ocupant espais de poder. Perquè, com es va recordar en cada tuit i cada proclama, "negar la desigualtat no la fa desaparéixer, la perpetua". Juntes, organitzades i decidides, imparables.

    #8M2026 #PoderQueConstrueix #FeminismeSindical